ORTOGRAFIA CATALÀ-CASTELLÀ

CATALÀ	CASTELLÀ
El verb haver s’escriu amb h i v.  havia, hi havia.	El verbo haber se escribe con h y con b. había una vez…
He anat a comprar. He anat a la botiga. (preposició) Ella ha jugat a dòmino. (verb compost)
He comprat llapis, goma i maquineta.	He comprado lápiz, goma y sacapuntas.
Vaig anar, vaig saltar, vaig al parc	Fui a, voy
En català tenim la ss i la ç Ca, que, qui, co,cu Ça, ce, ci, ço, çu, casa, cassola Ga, gue, gui, go, gu	En castellà no tenim ni ss ni ç Ca, que, qui, co, cu Za, ce, ci, zo, zu Ga, gue, gui, go, gu
Quant es refereix a quantitat	Cuanto
Quan es refereix a temps	Cuando
el/la qual	Cual
Per què? Quant? Quan? Què? Qui?	¿Por qué? ¿Cuánto? ¿Cuándo? ¿Qué? ¿Quién? ¿Cuál? (Cuál te gusta más?)
Accentuació. S’accentuen: -          Agudes acabades en vocal, vocal +s , en in. -          Planes que no acaben amb les terminacions anteriors. -          Esdrúixoles totes.	Acentuación. Se acentúan: -          Agudas terminadas en vocal, vocal + s y vocal + n. -          Llanas que no acaban con las terminaciones anteriores. -          Esdrújulas todas.
L'apòstrof és un signe ortogràfic (') que es posa en el lloc d'una vocal que no pronunciem. Hem d'apostrofar: L'article masculí el quan la paraula que el segueix comença amb vocal o h. Exemple: l'eina o l'heura. L'article femení "la", quan la paraula que la segueix comença amb vocal o h, exepte si són i (hi), o u (hu) àtones. Exemple: L'illa, però la indústria. L'ungla, però la universitat o la humitat. La preposició "de" sempre davant d'una paraula que comença per vocal o h. Exemples: d'avui, d'hora.		En castellano no existe.